Club de lectura CELLER DE LLETRES
Sembla que després
d’haver celebrat, el passat mes de juny, la consecució dels 100 llibres
comentats en el nostre club de lectura des del moment de la seva fundació,
iniciem el curs amb vigor, energia, i ganes de nous reptes. I esmento aquesta
sensació perquè a la primera sessió després de l’estiu hem comptat amb la
presència de la traductora de l’obra llegida: Elena Martí
Segarra.
Segarra.
Cal dir que aquesta ha
estat la primera vegada que hem pogut parlar, en viu i en directe durant la
tertúlia, amb la persona responsable de la traducció de l’obra a treballar, i
en aquest sentit la valoració de totes les clubaires ha estat plenament
positiva.
Començo, doncs, per
aquest apartat de la nostra trobada. La majoria de lectores han aprofitat
l’assequibilitat i capacitat comunicativa d’Elena Martí per plantejar-li alguna
pregunta al voltant del món de la traducció, tant relacionada amb la novel·la La tendresa dels llops com de tipus més
genèric. Qüestions sobre la metodologia a l’hora de treballar, sobre possibles
problemes per mostrar i abocar l’ànima de cada obra en el moment de traduir,
sobre el lèxic específic de cada idioma o el registre concret de cada novel·la,
sobre la idoneïtat que el traductor sigui nadiu de la llengua receptora o bé de
l’emissora, sobre el temps que ocupa una traducció i quins són els passos que
encara ha de dur a terme l’editorial abans d’editar el llibre... Tots aquests
assumptes han sorgit al llarg de la trobada i alhora que anàvem avançant en la
tertúlia sobre La tendresa dels llops,
i la conclusió que en podem extreure és que comptar amb la presència d’Elena
Martí ha estat un luxe, un plaer, i un gran enriquiment. Motiu pel qual des
d’aquestes línies li volem agrair tota la seva col·laboració.
Entrant ja en l’anàlisi
de la novel·la, el primer que caldria destacar és que, en general, la percepció
de lectura ha estat plenament positiva. La majoria de clubaires han gaudit amb
aquest llibre i s’hi han endinsat tant per conèixer aquell fragment d’història
on s’ubica l’acció (el Canadà de mitjans del segle XIX), com per esbrinar qui
era l’assassí del paranyer francès Laurent
Jammet (crim que apareix a les primeres pàgines). A més, la intriga d’aquesta
narració es duplica, triplica, o fins i tot quadruplica, perquè el lector no
sols espera conèixer i identificar el culpable, sinó que també segueix de ben a
prop altres fils narratius que mantenen la tensió argumental. Aquest seria el
cas de la desaparició de les germanes Selton, o la troballa de la tauleta de
vori, o la relació amorosa entre Line i Spen...
Potser,
també cal dir-ho, algunes lectores han considerat que l’inici de la novel·la és
una mica precipitat i caòtic, ja que ens presenta gran quantitat de personatges
i gairebé podríem dir que, cadascun d’ells, arrossega la seva pròpia
problemàtica i ens mostra el seu passat complex. De la mateixa manera que
algunes clubaires també han considerat que el final esdevé precipitat. Però
sigui com sigui La tendresa dels llops és una obra engrescadora, de
lectura àgil, amb bons diàlegs que t’ajuden a perfilar els diferents
personatges, amb una protagonista que crea empatia, amb una gran bellesa de
descripció de paisatges i amb frases que destil·len interessants reflexions.
Quant
als diferents temes que s’han comentat durant la tertúlia potser destacaria la
gran varietat de relacions que s’estableixen entre els diversos personatges,
des de l’amistat i l’amor, a l’odi i el desig de venjança. Un altre aspecte,
encara lligat als personatges, seria la pulcra descripció de la psicologia de
cadascun d’ells, de tal manera que l’autora, Stef Penney, aconsegueix que els
entenguem i els seguim de prop en totes les seves activitats i conflictes. I la
senyora Ross, protagonista de la novel·la, mereixeria un esment a part per la
força amb què se’ns enduu narració enllà, amb un joc de punt de vista narratiu
pinzellat amb enginyosa habilitat (la novel·la està escrita en tercera persona
fora dels capítols que ens vénen explicats per la senyora Ross, que apareixen
en primera persona).
I
per descomptat el gran tema que s’ha debatut ha estat el viatge: el que fan els
personatges al llarg de la novel·la i desplaçant-se d’una població a una altra,
però sobretot el trajecte interior de coneixement i canvi, de maduresa i
evolució.
La tendresa dels
llops, com vaig comentar en un moment de la
tertúlia, és d’aquelles lectures que precisarien de més d’una sessió de Club de
lectura per tal de poder-la apamar en tota la seva intensitat.
· Unes
paraules d’Elena Martí Segarra, traductora de l’obra
Divendres passat va ser
tota una experiència per a mi! En primer lloc, pel fet de recordar un llibre
que vaig traduir fa tants anys, i després per la tertúlia tan interessant i
enriquidora que va generar. Em va fascinar la implicació de les lectores i el
lector, la seriositat amb què s’havien pres notes i els comentaris que es van
fer. I sobretot les preguntes que van anar sorgint sobre la tasca de traduir.
Moltíssimes gràcies a tot el Club de Lectura Celler de Lletres per una acollida
tan càlida, a la Glòria Bricollé per ser una esplèndida amfitriona, i a la
Sílvia per conduir la sessió amb tant d’entusiasme i professionalitat!
En temps de tanta crisi,
és un goig poder compartir l’amor per la lectura i la bona literatura.
Una salutació ben
cordial a tota la colla del “celler”, i que seguiu tan actives/actiu!
Stef Penney, escriptora
i cineasta escocesa (Edimburg, 1969), va créixer en la seva ciutat natal i es
va graduar en Filosofia i en Teologia a la Universitat de Bristol. En acabar la
carrera, però, va dedicar-se a crear pel·lícules, tot dirigint tres
curtmetratges abans de matricular-se per estudiar cinematografia a l’Institut
Bournemouth d’Art. D’aquest interès i dedicació cal destacar que diversos dels
seus curtmetratges s’han emès pel canal de televisió de la BBC.
Però l’any 2006 va
sorprendre tota la comunitat literària en ser mereixedora d’un dels premis
britànics més cobejats pels escriptors: el Premi Costa (antigament conegut amb
el nom de Premi Whitbread).
L’obra amb la qual
va debutar en el panorama literari i gràcies a la qual se li va atorgar aquest
reconeixement, va ser la novel·la tractada a la nostra tertúlia del Club
de lectura Celler de lletres per iniciar el curs 2016-2017: La tendresa dels
llops.
La novel·la, com
comentarem en la ressenya, està ambientada en el Canadà de 1860, i curiosament
Stef Penney mai no va arribar a visitar aquest país perquè, durant l’època en
què va escriure La tendresa dels llops ella patia un dels seus moments
de crisi a causa de l’agorafòbia. A causa d’aquesta psicopatologia es va veure
obligada a recollir tota la informació i documentació necessàries en les
biblioteques londinenques.
Segons ha comentat
en alguna entrevista (tot i que en concedeix poques i, per altra banda, és molt
zelosa de la seva vida personal), la història narrada en aquest llibre
inicialment l’havia preparada per a un guió, però a poc a poc la va anar
desenvolupant fins a convertir-la en novel·la.
L’inici de La tendresa dels llops ve
marcat per la troballa del cos sense vida de Laurent Jammet, un paranyer
francès que treballa ocasionalment per a la Companyia de pells de la Badia de
Hudson. Es tracta d’un assassinat i el fet esdevé transcendental per a la vida
tranquil·la d’aquell petit poble del Canadà de mitjans del segle XIX. Però a
més, a aquest succés que capgira la placidesa del seu dia a dia, els cal afegir
la desaparició de Francis Ross, fill d’una de les famílies d’aquesta població.
L’endemà de la descoberta arriben els homes de la Companyia que s’encarregaran
del cas, i al moment sospiten de l’existència d’alguna relació entre
l’assassinat i la desaparició.
S’organitza una partida per buscar Francis
Ross, suposadament culpable, però alhora la mare del noi, la senyora Ross, també
marxarà a la cerca del seu fill acompanyada d’un guia mestís. Ella creu
fermament en la seva innocència.
Seran diversos els personatges que, per un o
altre motiu, iniciaran aquest periple en ple hivern, quan la neu és a punt de
mostrar el seu vessant més feréstec, i ens portaran per paratges gèlids,
inhòspits, on el que ressalta és la duresa de la vida en aquesta regió. Però
alhora també ens duran pel camí de l’autoconeixement, pel complicat itinerari
de la mirada interior dels personatges. I entremig, els llops. Els animals que
avancen al pas de les expedicions malgrat no es deixin veure, els que apareixen
durant la nit i ens mostren la seva bellesa salvatge... però també els altres
llops, els que els humans duem dins nostre.
És una novel·la de misteri i d’aventures,
però també un plany sobre la solitud i el silenci, una crida a favor de l’amor
i l’amistat. És una història de viatges reals i viatges interiors, però també
una crítica cap a l’ànsia de riquesa i l’afany d’èxit. És un llibre on es mostren
les diverses cares de tota persona, amb les seves pors i els seus secrets, i
com cadascú, a la seva manera, cerca la veritat.
Altres dades
·
Stef Penney, web oficial: http://www.stefpenney.com/
·
La tendresa dels
llops, ressenya a blogs: http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2009/06/la-tendresa-dels-llops.html
·
Stef Penney parla de La tendresa dels llops (anglès): https://youtu.be/92Xk6Sw94SI
·
Sobre Elena Martí Segarra, traductora (a VISAT): http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/279/1006/suec/elena-marti.html
·
Entrevista a Elena Martí Segarra, traductora (a Lo
Càntich): http://www.locantich.cat/2016/03/elena-marti-i-segarra-la-veu-del.html
Sílvia Romero
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada