Club de lectura CELLER DE LLETRES
Tertúlia de divendres 7 d’abril de 2017
El Club de lectura
Celler de lletres s’ha reunit aquest mes d’abril per comentar el llibre triat
per a la VI Trobada de Clubs de lectura de l’Alt Penedès i El Garraf: Germà de gel, d’Alicia Kopf. I per
aquest motiu comptàvem també amb la presència de la bibliotecària itinerant
Imma Martínez.
En general la primera
impressió que les clubaires han transmès al voltant d’aquesta obra ha estat la
d’estranyesa. En alguns casos perquè els ha costat entrar en la narració. O
potser millor dit: en el possible fil argumental del llibre. En altres casos
perquè els passatges, els fragments de documentació al voltant de les expedicions
polars –que obeeixen al projecte que té entre mans la protagonista-, han
resultat feixugues i prescindibles. En aquest sentit, una clubaire ha comentat
que en començar a llegir Germà de gel,
de primer antuvi es va enfadar i se sentia un xic estafada perquè li semblava
que jugaven amb
ella com a lectora. Però... atenció!, continuava llegint perquè la narració avançava fluïda i perquè li havia despertat la curiositat i intriga.
ella com a lectora. Però... atenció!, continuava llegint perquè la narració avançava fluïda i perquè li havia despertat la curiositat i intriga.
Cal dir, per l’altra
banda, que de forma oposada a aquestes opinions, altres clubaires s’han sentit
atretes per la història que s’hi narrava, tant la que es mou en un terreny més
intel·lectual i que fa referència al projecte de la protagonista (i aquest
apartat inclouria la documentació esmentada sobre les exploracions polars, i també
moltes altres referències de tipus literari, filosòfic, artístic...), com la
que avança en clau intimista i ens permet explorar la psique, precisament,
d’aquesta protagonista. De fet hom ha considerat que el llibre sosté el pols
narratiu en un crescendo i que ens va conduint cap a un final que, també cal
remarcar-ho, no ha fet el pes a tothom. Hi ha qui esperava més, necessitava una
mena de conclusió potent que respongués a les pàgines llegides, i hi ha qui ha
considerat que el final de Germà de gel
és l’acabament lògic al procés que se’ns descriu.
Òbviament, un dels temes
que s’ha tractat amb més profusió ha estat la relació entre la protagonista i
el seu clan familiar, sobretot vers la mare i el germà, aquest germà de gel
–fent referència a l’autisme- que esdevé el motiu de la recerca interior i del
viatge cap al desglaç dels sentiments (si més no així ho hem valorat des de
Celler de lletres). I encara en aquesta línia d’aspectes temàtics més comentats
hi podríem afegir, per no estendre’ns més, la denúncia somorta que hi ha al
llarg de tot el llibre al voltant de les problemàtiques actuals dels joves, com
podrien ser la precarietat laboral, la impossibilitat d’estabilitat econòmica i
d’independència, la greu dificultat per establir-se pel seu compte...
En definitiva Germà de gel, d’Alicia Kopf, s’ha erigit
com una obra sorprenent per l’estructura i arquitectura literària que planteja,
i alhora s’ha valorat positivament aquesta valentia de pretendre innovar i
experimentar en un camp com és el de la literatura.
L’autora 
Alicia Kopf és el
pseudònim que des de 2006 utilitza Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982).
Escriptora i artista multidisciplinària, és llicenciada en Belles Arts,
graduada en Teoria literària i en Literatura Comparada (tots dos títols per la
Universitat de Barcelona), diplomada en estudis avançats, i treballa amb vídeo,
escriptura i dibuix. També treballa a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
com a professora del Grau de Comunicació, i ha col·laborat en diversos
projectes amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
L’origen d’aquest
àlies, Alicia Kopf, ens l’explica la mateixa autora: “És una identitat
artística que té una mitologia personal i té a veure amb la meva estança a
Alemanya, quan acabava la carrera de Belles Arts. Vaig descobrir, com en tot
viatge iniciàtic, una passió germanòfila en el llenguatge. Vaig fer un projecte
sobre una dona que buscava el seu propi cap i mai no vèiem frontalment aquesta
dona, sinó escorços d’ella buscant per algun racó, fins que s’alçava i ens
adonàvem que no tenia cap, i que el que buscava realment era la seva identitat.
En aquest sentit el nom d’Alicia Kopf ve d’aquí: algú que busca, però no busca
el conill blanc sinó la seva pròpia identitat” (extret del programa
“Terrícoles”).
L’artista
s’interessa pel concepte d’exploració, i en base a aquest interès enllaça dos
camps: l’èpica de les històriques conquestes polars per una banda, i els
elements personals i autoreferencials per l’altra. Per exemplificar aquesta
connexió tenim, emmarcat dins del seu projecte Articantàrtic (una
exploració de l’exploració), un mapa elaborat pel pintor, il·lustrador i
litògraf britànic Henry Courtney Selous durant el viatge al Pol Nord
(1829-1833) de l’almirall, naturalista i explorador escocès John Ross. D’aquest
mapa l’artista Alicia Kopf canvia els espais geogràfics reals pels del seu
propi imaginari (l’obra va estar exposada a la Fundació Antoni Tàpies el 2013 i
al Bòlit Centre d’Art Contemporani el 2014).
- L’obra
Germà de gel és una obra de difícil catalogació si ens
volem atenir a una classificació literària típica i tòpica. Des que va guanyar
el Premi Documenta el 2015, i posteriorment el Premi Llibreter (2016), el
llibre ha estat objecte de nombroses ressenyes, crítiques i comentaris. I
aquest aspecte de la catalogació és un dels elements comuns que apareix gairebé
arreu.
Hi ha qui considera que es tracta d’una
narració que es mou entre l’assaig i el diari personal. O entre l’assaig i un
mostrari d’imatges diverses de caire personal. En aquest sentit, hi ha qui
qualifica l’obra com a novel·la d’autoficció i, pel contrari, qui considera que
amb les alteracions de diversos fets personals l’autora pretén defugir,
precisament, aquesta catalogació d'autoficció (neologisme creat per Serge
Doubrovsky el 1977).
Però quin és el missatge que ens exposa Germà
de gel? Hem de partir de la metàfora (o potser senzillament comparació) amb
què Alicia Kopf identifica els dos grans termes que ens acompanyaran al llarg
de la lectura: el gel i el buit. En l’obra, la protagonista és una dona
obsessionada pels paisatges gelats i per les aventures i experiències heroiques
dels homes que formaven part de les grans expedicions polars dels segles XIX i
XX. Penetrant en la descripció profusament documentada d’aquestes gestes, ens
endinsarem també en la intimitat i subjectivitat de la protagonista, que ens
parlarà de la seva infantesa, adolescència, els anys universitaris i, sobretot,
la família i les relacions marcades per aquesta fredor de gel. I en aquest
terreny familiar trobem un personatge cabdal, que és qui donarà títol a l’obra:
el germà autista de la protagonista. El germà de gel.
És el clàssic plantejament d’un viatge
interior, però és una obra diferent, trencadora, que ha tingut la força
suficient per sacsejar el panorama literari català i, com he esmentat a
l’inici, de difícil catalogació.
Altres dades
· Alicia Kopf –web oficial: http://www.aliciakopf.net/
· Alicia Kopf a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Alicia_Kopf
· Germà de gel a blogs: http://www.luckybuke.com/2016/11/germa-de-gel-alicia-kopf.html
· Germà de gel a blogs: http://espiant-dimonis.blogspot.com.es/2016/08/germa-de-gel-dalicia-kopf.html
·
Entrevista a Bolit Girona: https://vimeo.com/31048785
·
Entrevista a Terrícoles (betevé): http://beteve.cat/clip/terricoles-alicia-kopf/
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada