Tertúlia de divendres 9 de juny de 2017
En acabar la trobada del mes de maig vam brindar per acomiadar-nos de
l’edifici de la biblioteca que ha acollit les tertúlies del club de lectura
Celler de lletres des que es va fundar, ja que després de l’estiu inaugurarem
la nova biblioteca (ja tenim ganes d’estrenar-la i gaudir-la!), ubicada a la
Plaça Nova.
I per aquest motiu en la sessió del mes de juny, l’última del curs, la trobada
ha tingut lloc a les caves Alsina&Sardà, a qui agraïm que ens hagin obert
les portes per tal de celebrar la nostra tertúlia al voltant de la novel·la Pilar Prim, de Narcís Oller.
En una primera ronda de valoracions l’aspecte que més s’ha remarcat ha
estat el lèxic emprat en les descripcions: la primera part mitjançant un to
poètic i farcit d’adjectivacions que pinzellen perfectament l’ambient de natura
on té lloc l’acció, i la segona part a través d’un cromatisme de tonalitats grisenques,
potser de vegades fins i tot opac, que ens dibuixa els carrers, els edificis i
els interiors de les cases de la Barcelona de principis del segle XX.
D’aquesta contraposició entre els espais oberts de la Cerdanya per una
banda (que fins i tot hem comparat amb una possible catalogació de literatura
de viatges), enfront del món tancat i de caràcter urbà per l’altra (amb la
visió de l’aristocràcia romàntica i la burgesia emprenedora), en general l’empatia
de les clubaires s’ha inclinat cap a la primera. Amb tot, també és cert que en
la segona part s’inicien els esdeveniments cabdals que marcaran l’evolució de
la protagonista, Pilar Prim, i aquest aspecte és el que ha ocupat gran part de
la tertúlia.
En aquest sentit les opinions han estat força diversificades. A algunes
clubaires els ha pesat el caràcter un xic fleumàtic de Pilar Prim. D’altres han
valorat la influència de les convencions socials i la càrrega de la situació
familiar. Algunes han considerat que rere la capa de debilitat hi ha una
fermesa interior que es manifesta cap al final de l’obra. Unes altres han posat
damunt la taula el motiu real d’aquesta feblesa de caràcter: la necessitat
d’estima.
Quant a aquest aspecte de tipus més emocional, hem comentat la història
d’amor que se’ns narra al llarg de la novel·la entre Pilar Prim i Marcial
Deberga, així com la relació que manté la protagonista amb un parell d’amigues
seves (i que seran les desencadenants de la capacitat de reacció de Pilar davant
els greuges i les mentides de què és objecte).
Sigui com sigui, no només és Pilar Prim el personatge que apareix ben
treballat i construït, amb totes les seves reflexions i pinzellades de tipus
psicològic, sinó que tots els personatges que intervenen en aquesta obra són
descrits amb precisió i coherència. Lligat a aquest aspecte, hem comentat els
noms amb què Narcís Oller ens els presenta, i com aquesta nominació ja apunta
alguna dada i, en molts casos, es converteix en una picada d’ull cap al lector.
Seria el cas de noms com la mateixa Pilar Prim, la Pomposa i el seu fill
Rossendo Roig, i fins i tot en Deberga, per citar-ne alguns.
En general, aquest passeig per un clàssic de la literatura catalana ha
satisfet les clubaires del Celler de lletres, i ha estat una bona lectura per
tancar el curs. Tot i que el que ha tancat realment el curs ha estat
l’entranyable sopar que hem compartit entre totes, encara sota el sostre d’Alsina&Sardà
i degustant el seu cava.
L’autor
L’autor
Novel·lista i narrador (1846-1930), a causa de l’orfenesa de pare va ser educat pel seu oncle, Josep de Moragas, cosa que va propiciar una estreta relació amb el seu cosí, Josep Yxart. Va estudiar Dret a Barcelona, ciutat on es va establir el 1873 en obtenir el càrrec d’oficial de secretaria de la Diputació Provincial. Anys després passaria a procurador dels tribunals.
Les primeres
temptatives en el món de l’escriptura les va fer en castellà, però la
influència del seu cosí i de Joaquim Riera, que el va introduir als cercles
literaris de la Renaixença, sumats a l’impacte dels importantíssims Jocs
Florals de 1877, el van conduir cap a l’escriptura en català. Precisament en
els Jocs Florals de 1879 es va premiar el seu relat Sor Sanxa i en els
jocs de 1880 el relat Isabel de Galceran. Aquest mateix any publica el
recull de contes Croquis del natural. Però serà amb l’obra La
papallona (1882) quan, malgrat encara la influència romàntica i costumista,
podem parlar de l’aparició de la novel·la catalana moderna, amb el tema de la
vida contemporània del país tractada amb realisme i amb consciència dels grans
processos històrics.
Entre el 1882 i el
1892 trobem algunes de les seves novel·les més conegudes: L’escanyapobres (1884),
un estudi intens de l’avarícia i de l’impacte del capitalisme en la societat
rural; Vilaniu (1885), que amplia i arrodoneix, mitjançant una
descripció satírica de la vida i la política provincianes, l’argument que ja
presentava en el seu relat Isabel de Galceran; i sobretot La febre
d’or (3 volums, 1890-92). Més endavant, i entre d’altres obres, publicarà La
bogeria (1898), i el 1906 arriba Pilar Prim (va tardar set anys a
enllestir-la), una obra que mostra la maduresa literària de l’autor i on el
tractament psicològic dels personatges es veu intensificat.
Més tard va entrar
en una etapa de silenci com a novel·lista i es va dedicar a la traducció,
sobretot d’obres de teatre. Però a poc a poc, menystingut per la
intel·lectualitat noucentista, es va anar retirant de l’escena pública.
L’obra
L’obra
Aquesta novel·la és l’última gran creació de Narcís Oller i, tal com han esmentat els crítics, constitueix el darrer intent per part de l’autor d’adaptar-se als nous corrents de la literatura europea. En aquest sentit, i sempre parlant en termes genèrics, amb Pilar Prim s’allunya del realisme i el naturalisme per començar a flirtejar amb el modernisme.
L’argument ens
mostra una jove vídua, Pilar Prim, que es veu obligada a mantenir la viduïtat
perquè, en base al testament del difunt marit, si torna a casar-se perd
l’usdefruit de la fàbrica, que és la base de l’economia familiar. Però el
conflicte apareix quan viatja a Puigcerdà i coneix Marcial Deberga, un home per
qui de seguida se sent atreta i corresposta. De nou a Barcelona, Pilar Prim
haurà d’enfrontar-se als convencionalismes de la burgesia i, en part, haurà
d’enfrontar-se a ella mateixa.
Tal com es dedueix
d’aquesta breu nota argumental, la novel·la s’estructura en dues grans parts.
La primera té lloc durant l’estiu, a la Cerdanya, en un entorn obert,
muntanyós, natural, cosa que l’autor reflecteix a base de descripcions
paisatgístiques i escenes costumistes. La segona part, pel contrari, té lloc
bàsicament durant la tardor i l’hivern a la ciutat de Barcelona, i en aquests
capítols és quan es desenvolupen les intrigues amoroses que basteixen la trama,
alhora que hi trobem un estil narratiu on els personatges són analitzats des de
plantejaments psicològics.
Temes com
l’opressió de la dona i la seva frustració sexual i social, la lluita de
classes entre una aristocràcia romàntica i una burgesia materialista, són els
que van apareixent al llarg de la narració. I en aquesta ocasió Narcís Oller no
adopta el punt de vista del narrador omniscient, sinó que s’interessa per la
subjectivitat dels personatges, per les seves sensacions i la seva vida
interior.
Altres dades
·
Pilar Prim,
novel·la feminista, per Carme Arnau: http://projectetraces.uab.cat/tracesbd/avui/av06508.pdf
·
Estudi de Lluïsa Julià sobre Pilar Prim: http://lletra.uoc.edu/uploads/20150707/PilarPrim___LJulia.pdf
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada