16 de novembre 2017

Club de Lectura Art i Literatura sobre "Charlotte" de David Foenkinos

Charlotte, de David Foenkinos
(traducció: Mercè Ubach)

  • Tertúlia de divendres 10 de novembre de 2017 
La tertúlia de Celler de lletres del mes de novembre és la que queda emmarcada en el cicle “Art i Literatura”, en el qual comptem amb la col·laboració de Glòria Guilera, llicenciada en Història de l’Art, que ens ajuda a aproximar-nos a la figura de l’artista del qual es parla a la novel·la llegida per les clubaires. I en aquesta ocasió el llibre que hem comentat és Charlotte, de David Foenkinos.

Una primera part de la trobada l’hem dedicat al Club de lectura pròpiament dit, i en una segona part ens hem endinsat en la vida i l’obra de Charlotte Salomon gràcies al muntatge visual elaborat per Glòria Guilera. En ell no només hem copsat les similituds amb altres artistes (van Gogh, Chagall, Emil Nolde), sinó que hem pogut veure i estudiar diverses obres de Charlotte Salomon, la majoria pertanyents al projecte Vida?, o teatre?, així com fotografies de la seva infantesa i adolescència.

Però passem a la conversa mantinguda al si del Club de lectura. Cal assenyalar, en primer terme, que la majoria de les clubaires han fet una valoració positiva d’aquesta lectura. Amb tot, l’estil peculiar de l’autor, amb l’ús continu de frases curtes i penetrants, en alguns casos ha creat cert nerviosisme a l’hora de llegir, certa sensació de desassossec. Per contra, algunes clubaires han assenyalat la polidesa de les frases breus, la concreció del missatge, i la intenció d’una relectura de la novel·la per tal de gaudir-ne encara més. En aquest sentit una de les integrants del grup ha qualificat la novel·la com a “narrativa poètica realista”, i ha destacat el treball de recerca dut a terme pel seu autor, David Foenkinos.

Referent a la temàtica, algunes veus han considerat que exposa la terrible duresa de la vida de l’artista (i potser de qualsevol altra vida en els anys tràgics de l’Holocaust). Però hi ha qui ha considerat que aquesta duresa ja és manifesta molt abans del període bèl·lic ja que Charlotte viu unes circumstàncies familiars peculiars i dramàtiques.

Aquesta observació ens ha dut a discutir sobre el suïcidi. I més concretament sobre l’amenaça del suïcidi com un estigma indefugible que marca tràgicament la saga familiar de Charlotte Salomon. Perquè malgrat que ella no és conscient perquè en tot moment han convertit el tema en un tabú, és al voltant dels dies en què mor l’àvia quan s’assabenta de la nombrosa quantitat de suïcidis que han tingut lloc dins el clan familiar. I això la fa trontollar emocionalment i psíquica. Perquè tal com ha comentat una clubaire, és possible que els secrets marquin més que la guerra.

També l’estructura de la novel·la, amb una mena de dedicatòria inicial, on l’autor ens informa de la intencionalitat amb què ha escrit aquesta obra, i un epíleg que clou diversos aspectes que podrien interessar el lector (més enllà de la biografia de Charlotte), ha estat comentada i lloada. Així com també ha estat considerada un encert la tria del peculiar punt de vista narratiu, amb una veu que va desgranant pas a pas la vida de l’artista, però que de tant en tant es permet breus incursions dins la narració per pinzellar, comentar, o senzillament acabar de documentar algun passatge de la novel·la. Un narrador, doncs, que per al Club de lectura Celler de lletres es posiciona en un lloc excel·lent per mostrar l’evolució de Charlotte i que, en ocasions, ens permet percebre l’empatia que sent ell per aquesta artista.  

Altres aspectes que hem anat comentant al llarg de la tertúlia han estat l’enamorament de Charlotte vers Alfred Wolfsohn; la descoberta de la pintura per part d’ella i les dificultats que té per continuar estudiant a l’acadèmia de Belles Arts; la fugida cap a Villefranche-sur-Mer per escapar de la guerra i per tenir cura dels avis; l’impacte d’aquest paisatge marítim, amb la seva llum i els seus colors vius; el canvi de caràcter de l’avi; el llegat artístic deixat en mans de gairebé l’única persona en qui pot confiar, amb una frase tan punyent com “és tota la meva vida”...

En definitiva, hem gaudit de nou d’un interessant club de lectura i d’un enriquidor apropament a la figura d’aquesta artista, Charlotte Salomon.



  • L’autor
Escriptor i guionista francès (París 1974), va estudiar literatura i música en aquesta mateixa ciutat. De fet va compaginar els estudis d’Humanitats a la Universitat de la Sorbona amb les classes de guitarra que ell mateix impartia alhora que tocava en un grup de jazz.

Amb la seva primera novel·la, Inversion de l’idiotie (2002), va rebre el premi François-Muriac1. Amb tot, i malgrat aquest reconeixement, no va ser fins el 2004 quan la carrera literària d’aquest autor va suscitar un veritable interès per part dels lectors, i aquest esclat es va produir arran de la publicació de la segona novel·la, traduïda al castellà sota el títol El potencial erótico de mi mujer, que va obtenir el premi Roger-Nimier.

Pocs anys després apareixeran els seus dos grans èxits de vendes. En primer lloc La delicadesa (2009), una novel·la que el consolidarà en el panorama literari francès i mundial a causa de les nombroses traduccions que es duran a terme, i també per la versió cinematogràfica estrenada el desembre de 2011, corealitzada amb el seu germà Stéphane i comptant amb el treball de l’actriu Audrey Tautou com a protagonista. I en segon lloc, el 2014, es publica l’obra que tractarem en el nostre Club de lectura: Charlotte, guanyadora de dos dels més prestigiosos premis literaris francesos, el premi Renaudot i el premi Goncourt des lycéens, i també el Globus de Cristall a la millor novel·la assagista.

A més d’aquests títols ha publicat altres novel·les, malgrat que no sempre ens n’ha arribat la traducció. Per citar-ne alguns esmentarem Els records, La biblioteca dels llibres rebutjats, i El misteri d’Henri Pick. També participa de forma habitual en l’escriptura col·lectiva de relats i contes curts que són publicats per editorial francesa Gallimard, en la qual trobem el gruix de la seva obra.


  • L’obra
Abans d’iniciar la lectura del que seria, pròpiament, la novel·la, trobem una nota breu de l’autor on ens comunica que la narració està inspirada en la vida de Charlotte Salomon, pintora alemanya assassinada als vint-i-sis anys, estant embarassada. I afegeix que la font documental ha estat l’obra autobiogràfica de Charlotte: Vida?, o teatre?

No esmento aquest apunt de forma gratuïta. Obeeix a una remarca ben clara que cal tenir present: la voluntat de l’autor de ficcionar la vida d’aquesta artista tot mantenint-se fidel a la veracitat dels fets. Un propòsit, per l’altra banda, que serà en gran mesura el germen del peculiar estil del llibre.

L’obra està estructurada en vuit parts i un Epíleg. Tots ells força breus. Alhora, cadascun es desenvoluparà en base a diverses seccions numerades, i en cap cas trobem un títol que ens aporti pistes al voltant de la trama de cada apartat. Amb tot, l’argument de Charlotte és ben senzill: la biografia de l’artista des del naixement fins a la mort.

La infantesa al costat d’una mare afectada psicològicament pel suïcidi de la pròpia germana, l’orfenesa i l’acceptació d’una nova estructura familiar, la descoberta de la música i l’art, la troballa del gran amor, la guerra i la fugida... tots aquests elements, i molts altres, seran exhibits davant la nostra mirada amb la contundència que atorguen les frases curtes, directes i amb el verb en present. Una fermesa d’exposició que oscil·larà entre l’esguard asèptic i l’esguard amb les emocions a flor de pell.

Entremig d’aquest estil l’autor també es permetrà altres recursos narratius interessants. Podem observar les seves incursions dins la novel·la tot explicant-nos com va aconseguir una o altra informació o com va arribar a visitar un o altre espai. O comprovem com les frases breus es converteixen en enumeracions que recapitulen dades. O bé assistim al flirteig amb l’anacronisme quan explica fets futurs que formen part de la Història amb majúscula.

Tot plegat ens duu a una novel·la de lectura i relectura molt recomanable.

Altres dades

·         David Foenkinos a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Foenkinos
·         L’artista Charlotte Salomon a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Charlotte_Salomon
·         Ressenya de Charlotte a Núvol: https://www.nuvol.com/opinio/on-les-sensibilitats-es-troben/
·         Sobre David Foenkinos al programa Tast de lletres: https://youtu.be/Vfge9k8pFkE
·         David Foenkinos al festival MOT (article a Núvol): https://www.nuvol.com/noticies/charlotte-salomon-la-puissance-et-la-beaute/
·         Entrevista al pare i madrastra de Charlotte (vídeo youtube): https://youtu.be/NlytljkojGo
·         Sobre l’exposició Vida?, o teatre? (vídeo youtube): https://youtu.be/Yrp44upuZOg

Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada