07 de desembre 2017

Club de Lectura Celler de Lletres, resum de la tertúlia sobre "L'acabadora" de Michela Murguia


Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca



L’acabadora, de Michela Murgia

(traducció: Mercè Ubach)



  • Tertúlia de divendres 1 de desembre de 2017 

Ens trobem davant una d’aquelles novel·les que, com solem dir en els clubs de lectura, és “tertuliable”. Perquè L’acabadora, de Michela Murgia, a més de ser una obra que es llegeix amb fruïció (aquesta ha estat la valoració general del nostre grup), el que aporta, sobretot, és la importància i profunditat de les temàtiques que planteja.



Però anem a pams. He comentat que en general la valoració ha estat positiva, però també em cal dir que una de les nostres clubaires va abandonar la lectura perquè no l’atrapava, i un parell més van tenir la sensació que l’inici de la narració esdevenia un xic confús.



Com a crítica negativa també he d’apuntar un comentari que, aquest cop sí, va ser general: les poques pàgines en què se’ns descriu l’estada de Maria a Torí fan caure la lectura. Les clubaires van considerar que tot aquest passatge sembla una falca col·locada una mica sense sentit dins el conjunt de la narració, tot i que es va valorar positivament, per una banda el simbolisme que implica aquest tancament de la protagonista, Maria, just en un moment en què ella necessita allunyar-se del present; i per l’altra banda el contrast que es manifesta entre la ruralitat de l’illa enfront de la urbs, i com en l’illa et pots sentir acompanyat i en la ciutat, pel contrari, et sents més aïllat.



Més enllà d’aquests aspectes, hom va considerar que la narració lineal, sense salts temporals i amb narrador omniscient, atorga un aire de senzillesa que connecta perfectament amb la relació que es va establint, a poc a poc, entre Maria i Bonaria. En aquest sentit es va parlar d’aquest sistema d’afillament que ens presenta la novel·la: fill’e anima. Cosa que ens va dur a parlar de situacions similars a casa nostra, i no fa pas tants anys.



Però hi ha un altre gran tema al llarg de L’acabadora, i és el que fa referència al mateix títol de la novel·la. Aquest personatge que beu de la tradició rural sarda se’ns presenta, en aquestes pàgines, com una dona amb una ètica i una moral regida per un criteri lúcid. Això és així perquè els tres grans casos en què veiem que actua l’acabadora plantegen, precisament, situacions ben dispars, i ella reacciona de manera diferent en cadascun d’ells. Òbviament el tercer és el que sacseja el lector i nodreix la novel·la, el que fa trontollar els principis de Bonaria, el que li provoca dubtes... fins que pren la decisió.



Per tant, i en base a aquest ofici d’acabadora, un dels aspectes que vam comentar al llarg de la tertúlia va ser el de l’eutanàsia i el dret, la necessitat, a una mort digne.



Altres aspectes que vam comentar i debatre van ser el sentiment de culpa, la força de les mirades, el suïcidi, la importància dels estudis... I tot plegat en una trobada amena i amb moltes intervencions i participació. Perquè, tal com he apuntat a l’inici, L’acabadora és una novel·la àmpliament “tertuliable”.



  • L’autora


Escriptora sarda (1972) de formació de base catòlica. Va estudiar teologia i va treballar com a mestra de religió. Malgrat el negoci familiar a l’illa natal (un restaurant), ella va poder marxar i estudiar fora en convertir-se, precisament, en fill’e anima d’un matrimoni sense fills. Va treballar com a executiva en una empresa termoelèctrica, però va ser acomiadada en negar-se a ocultar un abocament tòxic al mar. Després d’això realitza diverses feines i una d’elles, la de telefonista en una multinacional, la duu a crear un bloc a internet per denunciar anònimament diverses experiències. Aquest és l’origen del seu primer llibre publicat: Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria. En ell descriu l’explotació laboral i la manipulació psicològica a què són sotmesos els treballadors. Va ser portat al teatre per David Emmer i fou la base del film Tutta la vita davanti, de Paolo Virzi.



El maig de 2008 publica Viaggio in Sardegna, una guia dels llocs menys explorats de l'illa, i inicia un altre bloc, Il mio Sinis, un passeig per la península de Sinis, la seva terra natal.



Però la seva obra cabdal, si més no fins al moment, és L’acabadora, publicada el 2009. En aquesta novel·la i tot emparant-se en la tradició rural sarda exposa un tema crucial com és el de l’eutanàsia. L’obra ha rebut diversos reconeixements a Itàlia: Premi Dessí (2009), SuperMondello dins el Premi Mondello (2010) i Premi Campiello (2010).



Posterior a L’acabadora tenim les novel·les Ave Mary i L’incontro.



En l’actualitat Michela Murgia duu a terme una gran activitat com a persona compromesa i participa assíduament en debats públics, defensant sense embuts les seves conviccions.



  • L’obra



Què significa “acabadora”? Segons la mateixa autora, Michela Murgia, l’acabadora era una dona que ajudava a morir a la gent en els pobles rurals de Sardenya: la reclamaven els familiars de la persona que agonitzava i ella acudia per consolar el moribund, li recolzava la nuca en un jou i amb un lleu trencament de les cervicals acabava amb la fragilitat de la seva vida (entrevista a La Vanguardia, 19-12-2011). I per parlar-nos d’aquest antic ofici ens endinsarem en un altre costum sard: fill’e anima. Una tradició, la de “filla d’ànima”, que encara perviu a l’illa: dues famílies pacten i el fill d’una passa a ser el fill de l’altra.



Per entrar en la novel·la cal que ens situem en els anys cinquanta. L’Anna Teresa Listru és una vídua sense recursos que viu en un poble de l’interior de Sardenya. Té quatre filles, la més petita de les quals és la Maria, de sis anys. Per la seva banda la Bonaria Urrai, la modista del poble, no té fills, i pacta amb la mare de la nena quedar-se amb la Maria. És així com la menuda canvia de casa i com, a poc a poc, s’inicia una relació maternofilial peculiar i sincera. Però hi ha un secret que només els adults del poble coneixen, i és que la modista també practica un antic art: l’ofici d’acabadora.



En base a aquesta relació trobarem temes com la maternitat, la força de la mirada, l’eutanàsia, l’amistat, la fidelitat o incondicionalitat... I malgrat poder considerar que som davant una novel·la coral (el poble) i que la protagonista literària és la Maria Listru, en realitat el personatge cabdal que avança per aquestes pàgines és, òbviament, l’acabadora.



La novel·la abasta uns tretze anys de la vida de la nena, des del moment en què passa a ser filla d’ànima de Bonaria fins els primers anys de la seva joventut, però la interessant recreació de l’illa i la seva història fa que en acabar la lectura el temps cronològic transcorregut ens sembli força més llarg. A més, l’estil directe i aparentment senzill dota la narració d’una agilitat lloable que capta amb força l’atenció del lector.



Altres dades



·         Michela Murgia a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Michela_Murgia


·         Entrevista a Michela Murgia (El País): https://elpais.com/diario/2011/06/25/babelia/1308960743_850215.html






Sílvia Romero

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada